Homenatge Antifeixista

La Comissió 15 anys sense Guillem Agulló al Sare Antifaxista

2009-03-02T13:12:00.000-08:00

El darrer dissabte dia 14 de febrer, un membre de la "Comissió 15 anys sense Guillem Agulló" va participar a una Taula Rodona sobre victimes del feixisme organitzada pel col·lectiu antifeixista basc "Sare Antifaxista". Ací us deixem la crònica de l'acte que ens han fet arribar:

Faxismoaren biktimak.
Egun honetan, faxisten eskuetan erahildako milaka oroitzen ditugu...
Atzo eta gaurko faxismoaren kontra !!
http://sareantifaxista.blogspot.com/2009/02/faxismoaren-biktimak.html

2009.02.14 Bilbo, Kukutxa Gaztetxea (Sare Antifaxista & Castillanews).
Charla sobre las víctimas del fascismo de ayer y de hoy, organizada por Sare Antifaxista, con la presencia de familiares y allegados de Juan Paredes Manotas "Txiki", Mikel Goikoetxea "Txapela", Aitor Zabaleta y Guillem Agulló.
http://sareantifaxista.blogspot.com/2009/02/homenaje-las-victimas-del-fascismo-de.html
http://sareantifaxista.blogspot.com/2009/02/mahai-borobila.html

Carta enviada por la familia Agullo i Salvador a Sare Antifaxista y a los participantes en la charla.

Benvolguts companys i companyes!
Primero de todo, pediros perdón por no saber y no poder comunicarnos en vuestra lengua, el euskera. Desde aquí, desde Burjassot, en la comarca valenciana de L'Horta Nord, os queremos pedir disculpas por no haber podido acudir (por problemas personales) a vuestra bonita tierra para participar en una mesa redonda donde de una forma tan brillante y necesaria se va a dar un repaso a aquello que, pensamos, tan olvidado y perseguido esta por las fauces del estado opresor español. Es decir, los asesinados por el fascismo y las repercusiones sobre sus familias, verdaderas victimas políticas del conflicto político que vivimos hoy en día en este estado y en este sistema.
En todo caso, remarcamos que, para nosotros, los compañeros que hoy se encuentran con vosotros (de Maulets, del Terra, los compañeros de nuestro hijo en definitiva) son nuestra perfecta voz, ya que ellos como nadie han estado con nosotros en todo momento y saben como nosotros como de dura ha sido la pérdida de un hijo o de un compañero. Por eso, queremos que hoy sean ellos nuestros labios con los que transmitiros nuestra voz.
Por otra parte, queremos gritar bien alto que la justicia española solo reconoce unas victimas (las victimas de primera clase), las otras, nosotros y nosotras, los asesinados, desaparecidos y represaliados por el fascismo español, directamente no somos reconocidas como victimas políticas o, en muchos casos, ni tan solo existimos.
Igual pasa en el caso del genocidio franquista que tan bien conocéis vosotros (recordamos Gernika). O no existe, o no es reconocido y reparado. Todo ello, sin lugar a dudas, con el silencio y la complicidad de la mal-llamada democracia española. Esto no es casualidad, es una estrategia del sistema para aniquilar sus resistencias y perpetuarse siempre en el poder.
Por último, queremos dejar bien claro que nuestro hijo, Guillem Agullo i Salvador, solo tenía 18 años cuando nos lo robaron, pero esto no quería decir que no fuera consciente de lo que hacía. El, como muchos otros, tenía muy clara sus ideas y el sentido de su vida. El era un militante y luchador independentista y anticapitalista organizado. Esa fue la única razón por la que fue puesto en el punto de mira de los grupos fascistas. Porque a Guillem lo asesinaron los nazis. Su asesino, Pedro Cuevas, después de pasar solo 4 años en la cárcel (el 4 años, nosotros una vida entera, ¿justicia?), en las últimas elecciones municipales participo en el pueblo valenciano de Xiva con las listas electorales del partido (legalizado este sí, claro está) nazi y racista "Alianza Nacional". Además, continua aun abierto el sumario de la "operación Panzer" y en la que Pedro Cuevas, junto a muchos conocidos neonazis valencianos serán juzgados por tenencia de arsenales enteros de armas y por ataques políticos contra personas y sedes de partidos políticos. Esta es una prueba más de lo que ellos han intentado esconder: Guillen es una victima política mas asesinada por un grupo fascista, español y organizado. Guillem, recordemos, fue una víctima de un crimen de estado.
Nada más, solo daros de nuevo las gracias por mantener viva la memoria de Guillem y todas las víctimas del fascismo que, hoy más que nunca, requieren de la verdad, la justicia, la memoria, la dignidad y la reparación.
Un abrazo muy fuerte y caluroso desde Burjassot, en los Paisos Catalans, hacia Bilbo, corazón de una Euskal Herria por la que también nuestro hijo lucho desde su militancia en las Brigadas Negu Gorriak de Valencia y desde donde hemos recibido estos años tantos ánimos de gente, como el compañero Fermín Muguruza, que nos mostro su cariño y solidaridad.
Ni olvido ni perdón. La lucha continua. Por la libertad de los pueblos... Hasta la victoria final!!Familia Agullo i Salvador (Carmina, Betlem, Carme i Guillem).
Desde Sare Antifaxista todo nuestro cariño y agradecimiento a todas las familias que han colaborado con nosotr@s.... Maite zaitut!!

Video y noticia, sare info:
http://sareantifaxista.blogspot.com/2009/02/faxismoaren-biktimak.html

Dos articles que hem trobat molt interessants.

2009-01-28T07:11:00.001-08:00

Un apareix a la web del Fórum per la Memòria del País Valencià i és un recull fotogràfic de les fosses comunes que continuen impunes al Cementiri General de la ciutat de València:
http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article253

L'altre és del periodista David Fernàndez a Vilaweb. El dissabte, David Fernàndez i l'Anna Gabriel van visitar el Josep Canal (l'home d'Olot que no pogué vindre a l'homenatge). Li van donar el quadre de Toni Miró i van estar una bona estona conversant amb ell i gravant el seu testimoni. De tot plegat, David ha fet un gran article que publica hui a Vilaweb:

Llibertat: sis anys en sis hores

Dissabte antològic

Dissabte antològic, insondable encara, entre la Vall d'en Bas i la Fageda d'en Jordà. Arran de terra, de dignitat i de memòria, tot escoltant en Josep Canal, de noranta-un any. 'Mireu què us dic: des del 18 juliol de 1936 no hi hagut un sol dia de democràcia plena a casa nostra.' El subconscient, traïdor a voltes i lúcid sovint, remet sense embuts a l'enèsim procés d'il·legalització de D3M, escomès la vigília per l'infal·lible Garzón. De la demanda de democràcia plena per a tres milions, a l'apartheid i l'excepció per a 150.000. Déjà-vu inquisitorial via Audiencia Nacional. Sant tornem-hi. En Josep, inesgotable somriure que ens tracta de vostè, és un dels darrers testimonis vius dels afusellaments franquistes al cementiri de Paterna. Rere un 'Bon dia' amable, enmig de la ventada, rebufa cartografia vital de presentació: 'He viscut dotze anys de súbdit d'Alfons XIII, sis lliure, tres en guerra, quaranta sota dictadura i trenta, de nou, de súbdit del Borbó.' Quan no vius en un país normal, aquestes coses passen. Que et retrobes de sobte amb la vella memòria, t'estampa la realitat als morros i tornes de cop al futur que ens correspon. 'Dinarem a la cooperativa', diu. I hi enfilem. Al cotxe, li suggerim que es posi el cinturó. I amb el somriure inalterat, inalterable, etziba: 'Sí, sí. És clar, Sóc anarquista, però organitzat.' Mentre despulla incògnites, parlem de tot. Del futbol, passant pel front de Terol, als Reis de l'Orient. 'Jo vaig deixar de creure en els reis quan vaig veure que, als nens del carrer, que eren els que feien més bondat, no els duien res.' Paraules i enginys que ens retrotransporten directament al mail obert de l'Andreu Barnils del 5 de gener: els reis del futur vull que siguin així. Com qui no vol la cosa, aprofita que parla de monarques per afegir-hi: 'Per cert, jo, al rei, només li faria tres preguntes: si va jurar els 'Principios Fundamentales del Movimiento' per convicció o per oportunitat; si el 23-F sabia res i què en sabia; i, per curiositat, m'agradaria molt saber si en el cas que no fos rei, seria monàrquic.' A baix i a l'esquerra, a peu de carrer, cal dir-ho, aquestes coses passen: que el país hi és encara. Sencer i incorregible. Càustic i dràstic. Irreverentment lliure: sobreviu neuroconnectat amb la memòria. El vent el despentina, ulleres de pasta, quan ens recorda, mirada fita i perduda alhora, que a Paterna recollia el cadàver d'en Domènec d'Olot, afusellat el 1942 contra la tàpia d'un cementiri on esmicolaven tot un país. Calla, respirem plegats, i torna a esbossar el país. I l'economia en crisi. 'El capitalisme es morirà d'èxit, ja ho dèiem. Fa molts anys. En aquest país nostre, on tothom és avui milionari. Per actiu o per passiu. Perquè té o perquè deu. Ara..., si volguéssim, els treballadors i treballadores li podríem donar la quitança en dos minuts.' Matisa el matís: 'He dit si volguéssim.' Aquí està la qüestió. La voluntat de llibertat i de justícia. Ho diu convençut fins al moll de l'ós de la fidelitat. Medul·la espinal republicana que crida contra el vent: 'Mai no es pot dir, però, si no fos per la guerra, Catalunya seria un dels països més avançats del món: cultura, educació i salut serien lliures i gratuïtes.' Fites encara pendents, quan diu més. Tret a la consciènci! a: 'Fixeu's-hi: ara tothom vol guanyar calers; abans el màxim desig era de ser professor. Carai!' Passió permanent per la pedagogia i sornegueria a prova de bombes: 'Déu? No sé si existeix. Però, si existeix, no em quadra res. L'única cosa que desitjo és que, si hi ha cel, no hi hagi telèfons mòbils. Si us plau!' Ara que diuen que el país va perplex, a la deriva, en Josep ens torna als setges i als reptes contínuament. A la deriva, el país? O nosaltres? 'Ostres quina barra! Trenta anys i encara no saben resoldre això del finançament. S'han begut l'enteniment.' Per acabar, va filant prim: 'Ja em diràs. Una república sense republicans no va enlloc.' És l'emplaçament directe a les tasques pendents i al fet que tot comença en un mateix; que ja n'hi ha prou de queixar-se; que cadascun de nosaltres pot fer molt més que no sembla i que la memòria i el futur són el nostre únic territori alliberat. Que disposem de la millor escola de respecte, llibertat i alliberament: l'antídot de la memòria. A vegades, només a vegades, aquestes coses passen... Que n'hi ha prou amb sis hores de conversa per a entendre l'ànima de la llibertat. Costa de deixar la Fageda. El temporal de memòria ha deixat, en un altre sentit, antagònic al climatològic, empremta, fonaments i seqüeles. Des del País Valencià, perquè la malaltia li va impedir de participar en l'homenatge antifeixista a Guillem Agulló, li hem portat el quadre de Toni Miró 'Tornarà el Sud'. Que ens dóna la clau de volta. L'alternativa és tornar al sud. Al sud de la memòria, per començar de nou, quan en Josep proclama: 'La pilota és sempre a la nostra teulada. En la capacitat de construir. L'alternativa és la verificació: demostrar amb fets (no paraules) la possibilitat real de construir comunitats amb justícia i en llibertat.' Cau la nit. Muts a crits, tornem en silenci amb l'Anna de Sallent i el Guillem de Borredà. Amb la mateixa certesa de la Montserrat Roig: homes i dones lliures que no van poder fer un món millor, però que en l'intent van esdevenir persones lliures i justes. Millors. Contra el cotxe, per la via comarcal de la lluita i contra les autopistes de l'absurd, ressonen contra el vent les quatre veritats de vida d'en Josep. Res no és per sempre. Ni les victòries ni les derrotes. Per això cal llaurar la terra cada dia: aquesta és l'única alternativa que tenim. Ens ho va suggerir a la Fageda, allà on s'està: és molt pitjor creure que saps on ets i no saber on vas, que no pas saber on redimonis som però tenir ben clar on volem arribar. Insondable huracà de memòria condensat en quatre paraules i sis i hores i escaig de retrobament amb la llibertat: 'Mireu què us dic: des del 18 juliol de 1936 no hi hagut un sol dia de democràcia plena a casa nostra...' És això que passa, Josep. És això que! ens passa. (I així ens van les coses: la medalleta al treball per a en Sentís. Com sis anys enrere: medalleta al civisme per al torturador Meliton Manzanas. Quin desori, mare!, quin desori.)

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3446646

El clam de Burjassot

2008-12-20T07:41:00.000-08:00

una de les moltes mostres de suport...gràcies...entre totes i tots podem!

extret de : http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3206419

per Albert Dasí

divendres, 19 de desembre de 2008

El clam de Burjassot

'Els joves que ara ens escolten són la generació de la victòria', va dir la veu de la Gossa Sorda, a Burjassot, el poble de Vicent Andrés Estellés. Qui?, el poeta fill de forners que, com Enric Valor, té una presència testimonial allà, al nord, on la gent és més culta, solidària i neta. (!) Potser són proclames massa optimistes, destinades al jovent, naturalment, Maulets, col·lectius antifeixistes, gestors de casals, de projectes altruistes en favor de Salvem's, proclius a l'entusiasme per poc que els provoques, pobres, acostumats que són a rebre de tots costats (ves qui no agraeix un dolç).

Qui són, aquests Maulets i antifeixistes?, qui són?, poetes, potser?, narradors? Què pinten en aquest món d'homes importants, de banquers i tramposos, tant se val, de polítics perennes que cobren per mantenir-se fins a la mort, o que deixen hereus els fills perquè continuen rebent la soldada en canvi de perpetuar-se, hereus de la ineficàcia. Antisistema, aquells joves? No, el concepte és massa fàcil, però jo els he sentits, els he vists; en conec un que els ha escoltats, fins i tot: van al darrere de les manifestacions, són al davant de qualsevol greuge, breguen en els punts més difícils, contra el 20N fins i tot, davant govern civil, defensen els seus fins a rebre, són germans dels amics, fins que no en tanquen un i tornen a manifestar-se davant la comissaria, davant els jutjats, i a començar de bell nou. Sí, però quin ofici tenen?, què guanyen?, què aporten al sistema?, quin rendiment social afigen tantes grenyes, rastes i samarretes de proclama anticonstitucional, si no és un cos ple de blaus, de tant que reben?

No són com la majoria, és veritat, tenen un futur confús, boirós en tot cas, tampoc no són acomodats de la política, ni apareixen en els mitjans amb gaires flors, ni són premiats ni poc ni molt, cada dia que afuen per aquest país. Però fa un parell de nits van organitzar el Clam de Burjassot, i com ho van fer: van lligar en un fardell prou motius perquè la universitat hi dedique setmanes completes d'estudi, ens van explicar una lliçó, de solidesa i de rigor, d'història en tots els sentits: ens van alliçonar, per emoció, per cultura, que n’haurien omplert una setmana sencera de programació, les televisions d'aquest país. Però la televisió no és d'aquest país, cap no ho sembla, ara mateix.

La universitat n'hauria d'aprendre?, els mitjans convencionals?, les corporacions de ràdio i televisió del sistema sense estat?, fins i tot els diaris digitals entre més òrgans socials, n'haurien d'aprendre?, per la manera com van pegant els joves; i els polítics amb més raó n'haurien d'aprendre, i els moviments sindicals conformats a ser funcionaris, haurien de tornar a estudiar noves maneres. Excepte alguns representants de l'escola, i uns quants vells incombustibles (són incondicionals) que els escolten, els joves tornen a alliçonar l'acomodada societat del benestar de l'esquerra i de la dreta: de la classe obrera, l'ocupada i la desocupada, els nobles i els marginals, la classe mitjana, la mileurista, l'altra, la dels milers de funcionaris, fins i tot la dels gurús, dels filòsofs i pensadors de tantes taules redones de ràdios i tevés, la petita i la mitjana empresa incloses.

Pep Gimeno Botifarra, Cesc Freixes, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Al Tall, la Gossa, Obrint, tan solament posaren la música d'un clam que va albirant els ulls de la victòria, imminent o no, tant se val, indeturable davant el nou país que representen, tants joves amb aquella força de viure.

Albert Dasí adasi@mesvilaweb.cat

Històric homenatge antifeixista a Burjassot

2008-12-18T09:52:00.000-08:00

Crònica de la web antifeixistes.org

Al Teatre Tívoli de Burjassot no cabia ningú més. Gent de totes les edats i de diversos àmbits van coincidir a l'homenatge que la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló havia organitzat a totes les víctimes del feixisme, des de la Guerra Civil fins l'actualitat. Testimonis directes de la violència i la repressió feixista, familiars de desapareguts i assassinats, representants de tota la societat civil valenciana junt a joves àvids de conèixer la història amagada del seu poble van homenatjar les distintes generacions que han lluitat i encara ho fan, contra la barbàrie feixista i per recuperar la memòria dels qui ja no estan entre nosaltres. Un emotiu i complet acte que va estar amenitzat amb diverses actuacions musicals, projeccions de vídeo i parlaments. Una nit històrica que va aplegar totes les generacions d'antifeixistes, que van reafirmar el seu compromís de no retrocedir ni un pas en la lluita.

Entrades exhaurides, gent que s'aplegava als cantons del teatre disposada a veure l'acte de peu, retrobada de vells amics, vells camarades, i nous, sobretot molts joves disposats a signar el seu compromís amb els valors que han après dels avis i àvies i pares i mares. No es recorda un acte al País Valencià que aplegués una representació tan ampla de l'espectre social, polític, cultural i intel·lectual del nostre país amb un rerefons antifeixista. Potser des que assassinaren en Guillem, ara fa 15 anys, i pel que vam decidir dedicar-li tota una sèrie d'activitats durant tot l'any, per què la seua memòria ens servira per retrobar-nos, i de pas per prendre impuls davant la nova onada de violència feixista que venim patint.

Faltaven cadires per acomodar les més de 700 persones que una nit de dimarts es van acostar a retre homenatge als qui ho van donar tot per les nostres llibertats. Pares i mares amb els seus fills, persones majors que ben segur patiren la Guerra, la repressió i la humiliació franquista, i aquells no tan joves ni tan vells, que van combatre durant la Transició un règim moribund que encara armava els grups ultres de carrer que no volien saber res del canvi de règim. I les noves generacions, àvides d'aprendre i de prendre el relleu per continuar la lluita. Amants de la llibertat, en definitiva, que no estan disposats a retrocedir ni un pas, ni volen oblidar allò que alguns pretenen esborrar de la nostra història, potser per tornar a repetir-la quan els interesse.

L'acte estava dividit en tres blocs. El primer va recollir els testimonis dels supervivents de l'horror feixista, amb missatges de vídeo des d'Alemanya, de Hans Copi, president de l'associació de víctimes del feixisme d'Alemanya, que va nàixer en un camp de concentració i els pares del qual van ser decapitats als pocs dies del part. També dels nostres testimonis, esgarrifosos, els dels familiars de tants repressaliats al País Valencià durant la dictadura franquista, que contaven com s'emportaven de casa els acusats de simpatitzar amb la República, que serien torturats, assassinats i llançats a fosses comunes que encara romanen sense investigar. Va parlar Ausiàs Llorenç, besnét del director de Ràdio València Enric Palau, assassinat durant la postguerra, i del qual va llegir una carta adreçada des de la presó al seu pare.

Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià va tornar a recordar la batalla legal que porten lliurant amb l'Ajuntament de València per evitar que es destruïsquen els fossars del cementeri de València on hi ha més de 26.000 persones soterrades víctimes de la dictadura. Salvador va recollir la làmina d'homenatge en nom de Josep Canal, supervivent dels afusellaments de Paterna, que no hi va poder ser per trobar-se a l'hospital.

El bloc dedicat a les lluites de la Transició van comptar amb els testimonis del periodista valencià i director de Vilaweb, Vicent Partal, així com de l'escriptor i periodista alacantí Mariano Sánchez Soler, que va explicar que la nit que assassinaren Miquel Grau a Alacant mentre penjava cartells convocant a la diada del 9 d'Octubre, ell també es trobava pels voltants penjant els mateixos cartells. Els vídeos projectats mostraren dures imatges d'aquells anys, dels atemptats patits per Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner per part del llavors incipient odi anticatalanista fomentat per la dreta franquista i orquestrat pel diari Las Provincias llavors en mans de la ultra Maria Consuelo Reyna, i també per alguns polítics de la dreta regionalista. Però també vam veure imatges de les multitudinàries manifestacions de l'esquerra del País Valencià reclamant llibertat, amnistia i Estatut. La família del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés va rebre també una làmina d'homenatge per part del col·lectiu organitzador.

Ja quasi al final, i després de la major part de les actuacions musicals, es va retre homenatge a les més recents víctimes del feixisme, i especialment al nostre amic Guillem Agulló, al seu poble. David Fernández, escriptor i periodista d'investigació, va denunciar la impunitat feixista i va recordar la llarga llista de víctimes de l'odi intolerant que ens han deixat durant aquesta nova etapa històrica postfranquista, sumant-se a la denúncia de la periodista Núria Cadenes, que també va recordar els anys que venim patint el setge ultradretà . Cal destacar la presència de Mavi, la mare del jove antifeixista madrileny Carlos Javier Palomino, assassinat ara fa un any per un militar neonazi al metro de Madrid, i que va voler estar aprop dels qui rescatem la memòria de tots aquells què ens mataren.

Finalment, la família Agulló i Salvador, present al complet durant tot l'acte, va rebre entre aplaudiments i una aixecada general la làmina original de Toni Miró que posava punt i final a l'acte. Carme i Guillem saben que, malgrat que han passat els anys, nosaltres estarem sempre al seu costat i mantindrem sempre viu el record d'en Guillem, per què amb ell ens furtaren una part de tots nosaltres, i per que la fortalesa i dignitat que han mostrat durant tot aquest temps és el millor exemple que poden donar a les noves generacions que sense por i sense dubtar, reprenen la lluita d'en Guillem: per un món millor, més just, més lliure, sense racistes ni feixistes.

Gràcies a tots i a totes per fer possible aquest homenatge.

LA LLUITA CONTINUA!

Durant els propers dies penjarem al nostre Canal Youtube alguns dels vídeos projectats durant l'homenatge

Mira les fotos al web de l'homenatge creada per la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló

Llegeix la crònica de Vilaweb

Mira el vídeo de VilawebTV

Llegeix la crònica de Llibertat.cat

Llegeix la notícia del diari Levante-Emv

Mira el vídeo de Valldigna Digital

Mira el documental que vam rescatar de l'any 1995 sobre l'assassinat de Guillem al nostre Canal Youtube

.

Primeres imatges de l'homenatge antifeixista

2008-12-17T08:55:00.000-08:00

Unes quantes imatges d'aquesta meravellosa nit per no oblidar la memòria d'aquells que lluitaren per la llibertat. Un homenatge de dignitat, justícia i reparació...

Gràcies a totes i tots pel recolzament.

Entrega de la reprodució de l'homenatge a Josep Canal,
supervivent dels afusellaments de Paterna, que no hi va poder ser
per trobar-se a l'hospital

Al Tall interpretant Perquè vull , d'Ovidi Montllor

Actuació de Feliu Ventura.

Entrega de l'homenatge a la família de Vicent Andrés Estellés.

Un moment de l'actuació d'Obrint Pas.

Entrega de l'homenatge a la família de Guillem Agulló.

Un moment emotiu amb la pujada a l'escenari del homenatjats
i la interpretació de la muixeranga.

Al llarg d'estos dies publicarem més fotografies i valoracions.

*Si teniu imatges de l'homenatge envieu-les a info@homenatgeantifeixista.org i les publicarem a aquest bloc, per a que ho puga veure tota aquella gent que no va poder assistir. gràcies.

Us recomanem que mireu els seguents enllaços que parlen de l'acte d'ahir a Burjassot:

el vídeo que han preparat els companys de vilaweb.cat ací

els reportatges de llibertat.cat parlant de l'homenatge i la repercussió a la xarxa

o més vídeos de Valldignadigital com aquets

.

Èxit de convocatòria

2008-12-15T13:51:00.000-08:00

S'han EXHAURIT les entrades per l'acte d'Homenatge.

Gràcies a tots i totes per aquest èxit anticipat en el que de ben segur farem arribar la veu antifeixista a tot el món!

Recuperem la memòria, guanyem el futur!

Publicarem un resum i valoració de l'acte amb imatges uns dies després a aquest bloc.

Podeu continuar contribuint a la recuperació de la memòria amb l'adquisició de la làmina cedida pel pintor alcoià Antoni Miró. Amb la seua venda, la Comissió 15 anys sense Guillem Agulló pretenem generar els recursos necessaris per continuar treballant contra la impunitat amb què actua l'extrema dreta avui dia al nostre país, alhora que fem un sentit homenatge a totes les víctimes del feixisme perquè la seua memòria i dignitat puga ser reparada amb justícia. Més informació ací.

Article d'opinió a Levante-emv

2008-12-13T03:26:00.000-08:00

Quinze anys sense Guillem Agulló

Levante-emv

11.12.08

JOSEP NADAL - NATXO CALATAYUD*

Quinze anys sense Guillem i han passat tantes coses. Érem més joves, més impulsius, el cap ens bullia amb la certesa del tot és possible i tots els dies eren bons per lluitar; però sempre recordarem aquella fatídica vesprada d´abril en què vam perdre la innocència política. Un grup de neonazis segava la vida del nostre company i molts de la nostra generació vam despertar bruscament del somni dolç de la societat democràtica ideal que emparava valors com la pau i la tolerància.
Al País Valencià alguna cosa no anava bé. Tornava a córrer la sang per motius polítics quan pensàvem que la Transició ja quedava ben lluny i, per sorpresa nostra, la societat valenciana no va tancar files únanimement per rebutjar l´assassinat de Guillem. Ans al contrari, en cert mitjà de comunicació molt influent al cap i casal es va voler presentar la víctima com a botxí i es va escarnir la seua memòria i la dels seus companys. El procés judicial i la posterior sentència també ens van deixar la sensació amarga de què no s´havia fet justícia.
Passats els anys ens dol en l´ànima comprovar com aquell fet sinistre no va ser més que un punt àlgid d´una sèrie d´agressions que han anat produint-se ininterrompudament fins els nostres dies. Continuen les amenaces i els atacs a partits, sindicats, col·lectius d´esquerres i associacions d´ajuda als immigrants. Ens despertem massa matins amb la notícia que han agredit algú per les seus idees, pel seu lloc de procedència, per la seua opció sexual o simplement per parlar en valencià. Tot això fins a 600 agressions de l´extrema-dreta al País Valencià l´any 2007 segons l´informe Raxen elaborat pel Moviment Contra la Intolerància. I entre tots aquestos successos no volem oblidar l´assassinat de dos immigrants marroquís a Sagunt l´any 2005 i a Castelló el 2004, d´un indigent búlgar a Alacant el 2002 o d´un treballador de Tunis el 2001 a la ciutat de València.
Pensem que és el nostre deure com a ciutadans denunciar aquesta situació i exigir a les autoritats que vetllen pels drets de tots i totes. És inadmissible que en una societat que s´autoclomplau d´anomenar-se democràtica assistim a aquesta espiral de violència sense que ningú faça res. Volem resultats, i pensem que és obligació del delegat del Govern, Ricardo Peralta, i de l´administració de justícia actuar davant d´aquesta xacra. I més quan els grups que promouen l´odi racial i antidemocràtic estan perfectament identificats.
Per tot això i per homenatjar les nostres víctimes ens aplegarem el proper 16 de desembre al Teatre Tívoli de Burjassot. Serà un acte de record i de justicia per a tota la gent que ha plantat cara a la bèstia feixista. Pels combatents represaliats a la Guerra Civil, per tots els afectats per la violència de l´extrema-dreta a la Transició i fins a l´actualitat. Comptarem amb la presència de testimonis d´aquests episodis de la nostra història i hi intervindran destacades personalitats del món cultural i social. Parlaments, videoprojeccions, teatre i cançons per recordar tota aquella gent que van donar el millor de les seues vides per nosaltres.
T´esperem el dimarts a Burjassot. Per fer justícia, per fer memòria, per exigir i per emocionar-nos. Per poder mirar als ulls als nostres nets sense haver de baixar la cara. Quinze anys després, Guillem Agulló, la lluita continua.

*Comissió 15 anys sense Guillem Agulló

Reportatge a la web antifeixistes.org

2008-12-11T13:38:00.002-08:00

HOMENATGE ANTIFEIXISTA. 15 anys sense Guillem Agulló

El proper dimarts 16 de desembre, la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló ha organitzat un acte en memòria de les víctimes del feixisme al nostre país per tancar el 15é aniversari de l'assassinat del jove antifeixista de Burjassot, Guillem Agulló. Un acte que farà un recorregut per les lluites dels darrers 70 anys per les llibertats i contra la barbàrie feixista, durant la Guerra Civil i la Dictadura, durant la Transició i la Batalla de València, fins els dies actuals, on encara es manté el pols contra les idees destructives i excloents que tanta mort i misèria han sembrat. L'acte comptarà amb la participació de personatges i entitats que han lluitat al llarg del temps, així com testimonis de les víctimes i mostres de solidaritat des d'altres parts del planeta, que homenatjaran els qui han patit la violència feixista. Antifeixistes.org s'ha implicat en l'organització de l'acte i us convidem a participar en aquesta fita històrica de l'antifeixisme, que aplegarà i homenatjarà les distintes generacions.

Per llegir més sobre l'article ací

Vídeo del reportatge de l'any 1995 a Canal9 sobre el cas de Guillem Agulló

.

Ajudan's amb l'homenatge

2008-12-11T13:38:00.001-08:00

Benvolguts amics i amigues

El reconegut artista alcoià Antoni Miró ha produït una sèrie numerada de la làmina 'Tornarà al Sud' , coincidint amb la celebració de l'Homenatge Antifeixista que es celebrarà a Burjassot el proper dia 16 de desembre.

La làmina es una reedició especial de tiratge limitat i numerat d'una obra datada el 1.986. Amb la seua venda, la Comissió 15 anys sense Guillem Agulló pretenem generar els recursos necessaris per continuar treballant contra la impunitat amb què actua l'extrema dreta avui dia al nostre país, alhora que fem un sentit homenatge a totes les víctimes del feixisme perquè la seua memòria i dignitat puga ser reparada amb justícia.

Podeu adquirir aquesta obra especial al preu de 100 euros a l'Octubre CCC de València, al Centre Social Terra de Benimaclet o bé realitzant una transferència bancària al següent número de compte (us l'enviarem a casa de franc):

2100 1957 92 0100201919 (indicant al concepte: quadre Miró + el vostre nom i, alhora, enviant un correu a info@homenatgeantifeixista.org amb el teu nom i adreça).

Esperem que us siga d'Interès i que entre totes i tots contribuïm a sumar esforços per tal que la barbàrie no és torne a repetir. Sense el vostre ajut res d’això seria possible.

Rebeu una abraçada,

Comissió 15 anys sense Guillem Agulló

Centre Social Terra
Fórum per la Memòria del País Valencià
antifeixistes.org

.

On es troba el Teatre Tívoli

2008-12-10T09:49:00.000-08:00

Mapa del Teatre Tívoli

Ver mapa más grande

.

Ja està el cartell als carrers, places i barris...

2008-11-27T11:21:00.001-08:00

El 16 de desembre totes i tots a Burjassot!

.

Contacta

2008-11-27T11:18:00.000-08:00

Per a qualsevol pregunta o dubte podeu posar-vos en contacte a:

info@homenatgeantifeixista.org

.

Enllaça el bloc de l'homenatge

2008-11-26T14:35:00.000-08:00

imatge horitzontal allargada

imatge vertical

imatge gran

imatge xicoteta

.

Punts de venda i preus

2008-11-26T11:16:00.000-08:00

Entrades a la venda a València:

Centre Social Terra (Benimaclet)

Centre de Cultura Contemporània Octubre

Si no pots anar a comprar les entrades a cap dels dos punts venda, envia'ns un correu a info@homenatgeantifeixista.org i te les farem arribar

Preus:

10 euros anticipada
12 euros en guixeta

aforament limitat

.

Homenatge antifeixista, 15 anys sense Guillem Agulló

2008-11-20T08:48:00.001-08:00

El passat 12 d'abril es complí el 15 aniversari de l'assassinat del jove antifeixista, militant de Maulets i veí de Burjassot Guillem Agulló i Salvador. Durant tots aquests mesos, una gran quantitat d’entitats, col·lectius i organitzacions polítiques, culturals i socials, així com persones a títol individual, s'han sumat a la campanya 15 anys sense Guillem Agulló, iniciada a través d'una crida per Internet i materialitzada amb centenars d'actes arreu del país.

Ara, quan falten pocs dies perquè acabe l’any, el grup promotor d'aquella crida volem celebrar un gran acte de record i combat, però també d’agraïment i afirmació col·lectiva. Un acte que se celebrarà el 16 de desembre al Teatre Municipal de Burjassot i on volem homenatjar a Guillem Agulló però també a totes les víctimes del feixisme de la nostra història recent, amb la participació de les diferents generacions de valencians i valencianes que des de la guerra civil fins ara han lluitat pels drets i les llibertats personals i col·lectives del nostre país.

Amb aquesta finalitat, l’acte s’estructurarà en tres grans blocs: el primer, en homenatge als milers de combatents, represaliats i desapareguts forçats de la guerra civil; el segon, als afectats per la violència exercida per l’extrema dreta durant la ‘transició’ política i l’anomenada ‘Batalla de València’; i el tercer, a les víctimes dels grups feixistes i neonazis que han actuat i continuen actuant amb total impunitat avui dia.

En cada bloc comptarem amb la presència de testimonis d’aquests episodis de la nostra història i farem un especial homenatge als supervivents de la repressió franquista, a la família de Miquel Grau i a la de Guillem Agulló. També intervindran destacades personalitats del nostre món cultural i social així com grups i cantants que han estat, i són, la banda sonora d’aquestes lluites.

Un acte, doncs, on volem recuperar la pròpia història i homenatjar amb el qui ho han donat tot per tots nosaltres. Un acte on volem enfortir els lligams entre les generacions de lluitadors i lluitadores per guanyar el futur dels que vindran. Un acte on volem refermar, en definitiva, el compromís que la barbàrie no es torne a repetir.

Recuperem la memòria, guanyem el futur!
El 16 de desembre totes i tots a Burjassot!

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Comissió 15 anys sense Guillem Agulló
-----------------------------------------------------------

Premsa

2008-11-20T08:43:00.000-08:00

Per a qualsevol consulte poseu-vos en contacte al correu:
info@homenatgeantifeixista.org

homenatgea

Get your own at Scribd or explore others:

Programa de l'acte

2008-11-20T08:15:00.000-08:00

L'homenatge estarà organitzat en 3 blocs
començarà a les 21 h.

Alçament colpista i repressió franquista

Homenatge als Maquis de l’Agrupació Guerrillera de Llevant
Actuació de Pep Gimeno “El Botifarra” i d’Al Tall

Parlaments del Fòrum per la Memòria del País Valencià i dels Maquis de l’Agrupació Guerrillera de Llevant

Transició i Batalla de València

Homenatge a la familia de Miquel Grau
Actuació de Pau Alabajos, Cesk Freixas i Feliu Ventura

Parlaments de Vicent Partal, Mariano Sànchez Soler (escriptor i periodista) i de la familia de Vicent Andrés Estellés

Hui en dia

Homenatge a la familia de Guillem Agulló i Salvador
Actuació d’Obrint Pas i La Gossa Sorda en acústic

Parlaments de David Fernàndez (escriptor i periodista) i Núria Cadenas

a més hi hauran projeccions de vídeos amb testimonis del Fòrum per la Memòria del PV, Vicent Partal, Testimonis de represaliats pel franquisme, Comissió de la Dignitat, Mariano Sánchez Soler, Maquis de l'AGLl, Isabel-Clara Simó, Intersindical Valenciana, Núria Cadenas, Escola Valenciana, Centre Social Terra, David Fernàndez, Toni Cucarella, Ca Revolta, Maulets, Acció Antifeixista Berlin..

Comissió 15 anys sense Guillem Agulló
-----------------------------------------------------------